La gran belleza de Paolo Sorrentino

La bellesa: l’últim reducte del deconstructivisme

No cal tornar a insistir, pel que fa a aquesta pel·lícula inclassificable a les influències de Fellini, Scola o Antonioni.

Imatge

Voldria parlar del desconstructivisme. El deconstructivisme és, en filosofia, alguna cosa semblant a l’anti-sistema. Es revisa una tesi, una doctrina, un sistema filosòfic per tal de detectar les esquerdes i carregar-se’l.- . És relativament fàcil el deconstructivisme, no hi ha sistema sense talons d’Aquil.les, és molt més difícil crear que destruir.

Jep Gambarella ha exercit el deconstructivisme amb tot: en l’ètica, l’amor, l’amistat, l’art, la cultura i la literatura. Tots els grans conceptes que podien omplir de sentit una vida. Tot succeeix, passa i se’n va.

Què queda? Moments de bellesa. L’esteticisme, una mirada sobre el món, present en tots els artistes de mirar molt el gran espectacle de la vida… – com el poeta que apareix i mai parla – o la Marta Rojals que en les seves darreres entrevistes sense rostre diu que no para d’escoltar i mirar el món per poder escriure.

I només per això ja val la pena viure, per aquests moments sublims, com trobar-te una girafa inesperada en mig de runes mil·lenàries, un rostre bell, un gest de tristesa dins d’una limusina immensa que se’n va, una llum que banya el riu, l’estela d’un avió travessant el cel, una terrassa on s’hi paren les aus.

Què és la vida? Un viatge que va del naixement i la mort, i al mig no importa massa què facis. Com els trenets de les festes excessives que no van enlloc.

És en aquesta indolència, mundanitat, sensibilitat, ironia, trivialitat, banalitat constant que no és possible redescobrir res, ja queden ben lluny els temps de les ambicions, dels girs radicals. Ni el patiment és possible – el jove turmentat i la seva mort forma part de l’espectacle de la vida – .

No hi ha auto-engany, l’experiència no ho permet, els grans ideals s’han esfumat i tot és susceptible a la revisió cínica de deconstructivisme.

Jep Gambarella és igual que Roma, una ciutat d’excessos, decadent, plena de turistes, bruta, amb totes les històries possibles, plena de surrealisme però també farcida d’humor, de bellesa, de tendresa.

Una pel·lícula que recull aquesta simbiosi entre Roma i l’escriptor periodista, que torna de tots els camins però que és caminant i mirant,  quan es troba. És en aquells passejos per la ciutat dormida, pels seus carrers, quan solitari observa i mai deixa de sorprendre’s pels instants de meravella que amaga la ciutat, sempre generosa i inabastable, com la vida.

Una mirada desencantada, però també plena de comprensió, tendresa i humor, per la misèria que és l’existència humana.

La càmera de Sorrentino sorprèn amb uns tràvelings impossibles i és capaç de filmar el grotesc i el sublim, única per recollir la immensitat i la complexitat humana, una pel·lícula que em deixa el desassossec de “la vida és així i és inevitable” i a la vegada, quina meravella estar viu. Una pel·lícula que em fa sentir tot el pes de la insuportable lleugeresa del ser, que deia Kundera, que desperta amb mi un desig d’autenticitat, de profunditat, d’arrel, que no sé trobar en aquest circ dels excessos. Potser encara sóc massa jove.

Quin és el seu testament? l’inici de la seva segona novel·la, una vida viscuda per a la recerca d’aquesta gran bellesa, de caçador d’instants sense grans principis.

A l’inici del film explica com de petits els van preguntar què era el millor de la vida: els altres nois van dir els conys de les noies, ell va dir l’olor de la llar dels pares: estava destinat a ser escriptor. De gran recorda el seu primer amor i com li mostra els pits. Hauria preferit alguna cosa més sublim, menys objectivable, més propera al sentiment i a la profunditat de sentit, menys escultural i tangible. El feminisme m’aparta d’algunes escenes.

Una pel·lícula que no es pot veure una sola vegada, perquè com Roma, no te l’acabes amb un dia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s